Perth Time
Avui ens hem llevat d’hora; en Joan la primera cosa que ha fet es sortir a donar un voltet per fotografiar uns quants ocells, i ha tingut la companyia de dos cangurets, què més volem!! Hem continuat la ruta cap al Karijini NP. Hem fet parada a Tom Price, la capital de la regió de Pilbara (no arriba a tres mil habitants) i un dels centres miners de ferro per excel·lència. El primer que et sorprèn és que al mig del desert hi hagi un poble que tingui jardins verds per tot arreu , les cases amb gespa i sortidors d’ aigua brollant. Hem començar a entendre perquè l’eslògan del poble és “Tom Price: un oasi a la regió del Pilbara”. Tot és gràcies als de l’empresa Rio Tinto. Si, si com ho sentiu. L’empresa que explota totes les mines de les rodalies, que no és poc tros.
Què més et sorpren? Doncs que només veus tot terrenys de l’empresa, amb una antena pel mòbil per satèl.lit, i amb un sol ocupant normalment que van amunt i avall ; i finalment, que gairebé tothom va vestit amb uns monos fluorescents de color groc i color butano que a les 12 quan fan la paradeta per dinar omplen el super i tu ets el que et sents estrany.
El nom del poble és degut a l’americà Mr. Tom Price, que el 1960 va venir per aquests verals i va convèncer les companyies mineres que valia la pena explotar aquelles mines. Ja li podien dedicar el nom del poble ja, perquè treuen ferro a tones i la qualitat és boníssima.
Com a conseqüència, la carretera fins a l’entrada del parc és perfecte ja que com que hi mines obertes a diferents llocs de la zona i el trànsit de camions i tot terrenys és força dens, els interessa que estiguin bé. Fins i tot, hi havia personal que arreglaven un dels accessos del parc. Aquí hi ha d’haver algun xanxullet perquè en un dels extrems del parc hi ha també oberta una mina.
Un cop arribats al parc, visitat el centre d’informació i les exposicions, hem anat a reservar lloc a la zona d’acampada del parc , on uns amables rangers voluntaris jubilats ( així es poden estar al parc un mes) ens han assignat lloc.
La posta de sol al campground, amb eucaliptus de mil i una formes, i un paisatge semblant a Memòries d’Africà, ha estat espectacular.
1 comentarios:
Ostres els termiters! no trobeu que son facinants? noslatres en vam retretar molts perque semblen obres d'art. En PereJaume en faria una exposició segur!
Rat
Publicar un comentario