Perth Time
Diuen que per conèixer
un país cal sortir de les ciutats i això és el que hem fet avui. Pel matí hem
agafat el tren fins al final, al port Pelabuhan Klang al qual s’arriba després
de 1,5 h de bon tren, que permet veure clarament que Kuala Lumpur està
construïda al mig de la selva i allà on hi ha un trosset , amb la pluja de cada
tarda, no paren de créixer plantes de
totes mides.
El paisatge fins al port no és cap meravella però dóna
idea de com són els pobles fora la ciutat, i especialment el de Pelabuhan
Klang, amb una xafogor molt alta, un carrer ple de botigues a diferents nivells on no hi compra ningú perquè aquí no hi ha
turistes, un port industrial molt gran i un de local amb barquetes per anar a
les illes que en Joan no agafaria ni regalat. I si els carres de Kuala són per
vigilar, els d’aquest poble s’empassarien una vaca sense que ningú se
n’adonés....tot són forats inesperats. A sobre l’Albert ha volgut dinar però
ningú parlava anglès i no hi ha hagut manera d’entendre´s, o sigui que cap a
Kuala Lumpur.
El tren, però, és
una mostra clara de les diferents ètnies que composen aquest país i tractament
sexista. Hi ha vagons que només són per a dones.
Un cop refets, nova visita a una mesquita, en
aquest cas la Mesquita Nacional, que ja és molt gran i nova i que tancaven a
les 16 h per oració, però com que ja érem dins , l’hem pogut visitar sense
problemes i a sobre la Carme ha conegut un autòcton que l’ha convidat al casament que s’anava a
fer i fins i tot l’hi ha presentat tota
la família. No ens direu que no ens integrem !!!!.
Total que un cop
feta la visita i davant l’amenaça de pluja i l’asfixiant xafogor, hem decidit
tocar retirada a l’hotel on el menys estem fresquets...
2 comentarios:
Pous-Camps diu:
els nuvis, una mica granadets,no?
la veritat es que fa una certa "cosa" veure la carme vestida d'aquesta manera! i aquí ens queixem per haver d'entrar a la catedral amb mànigues!!
Aixó és un bon tema de debat que guardarem per la propera trobada
Rat i Jordi
Publicar un comentario