


Aquests pobles que hem passat es dediquen bàsicament a la ramaderia i l’agricultura i quen veuen un turista fan cara de dir : on va aquest beneit? I com és d’imaginar no hi ha cobertura ni de mòbil, o sigui que imagineu-vos això del wi-fi. Avui, però, hem arribat a Geraldton, i fem el blog des de la biblioteca on tenen un internet semblant al que veiem al país, és a dir, rudimentari. Tot sembla una mica deixat. Avui mateix hem menjat uns fish and chips que estaven molt bons, però el local tenia gairebé totes les cadires espatllades i l’endoll apedaçat, però es que no sembla que els importi gaire el tema (ja no us dic com era la benzinera d’aquets matí, amb teranyines als sortidors...) i la resta de locals de menjar normal també “estan a l’alçada”. Pel matí poca cosa, pluja pel camí i paisatge monòton de pastures i camps, tret d’un tros on hi ha de bufar el vent més que no pas al Cap de Creus, per arribar finalment a Geraldton, on abans hi ha unes dunes considerables per rebolcar-se una estona.
Tingueu paciència per què això de trobar llocs amb wi-fi és francament complicat (també hi ha pocs MC Donalds..) o sigui que ho farem com puguem!!!!
5 comentarios:
M'ha encantat el koala.
Sort que l'escola de surf estava tancada, amb la por que tinc als taurons...
Joan et tornaràs un expert en autocaravanes i en barbacoes !!!
Petons,
Isabel
Pous/Camps diu:
Això si que és un arbre castigat pel vent.Un bonsai tasmanay natural preciòs.
Hola Família,
Avui som tots al Regina mirant el bloc, les iaies incloses. Ens ha agradat molt la foto de l'arbre tombat: potser fa una mica més de vent que a Vic o Manlleu!! Voldríem veure una foto de la resta de la família perquè la iaia ja us troba a faltar. Vol veure si l'Albert s'ha aprimat!! I si la Laura està més morena després de prendre el sol d'Austràlia, i si la Carme fa cara d'australiana. Aquí tothom pregunta per vosaltres:teniu més requesta que els de les olimpiades. Segurament ja sabeu que España és gairebé una potència mundial en medalles olímpiques, bé no n'hi ha per tant, però ja en tenim alguna altra de waterpolo femení, tae-kwondo, de windsurf, i alguna altra. Ens ha sorprès veure la foto d'aquell microrganisme que desprèn oxígen: això és allò de la "cagadara" que parlàvem?? Si que ens feu unes bones classes de biologia!! Molts records de part de tots.
Hola; he trobat a faltar el comentari dels WC. Si els locals son fets i deixats esta, com son els labavos? (masculins i femenins).
Nosaltres alhora de viatjar fem gran debats sobre els labavos dels llocs... diuen molt d'un país, i ajuden a passar aquelles hores de trasllat llargues.
I pel wifi, tranquils! nosaltres per la feina que ens porta ens conectem.... i si no hi ha res, llàstima!!! ens esperem fins a la propera.
A disfrutar al màxim!
Rat i Jordi
Ai sí, té raó la Rat: el tema lavabo té el seu punt eh ?
Buenu, de tota manera, mentre aneu veient la bombolleta d'oxígen vol dir que tenim vida per estona,oi ?
Bromes a part, molt interessant tot el que aneu explicant: sou els nostres aventurers particulars i ho feu d'una manera que ja sembla que ens hi trobem.
Sort i esperant les noves cròniques !
Maria i Joan
Publicar un comentario