Perth Time
Ahir va començar a bufar el vent i segons els rangers del parc nacional avui no seria un bon dia per fer snorkel. A més ,avui ja havíem de marxar d’Exmouth i calia aprofitar que encara teníem la planxa de surf. Per tant, com els bons australians, cap allà dos quarts de nou hem anat cap a la platja de Wobiri per veure si avui allà era bon lloc per fer surf però les onades no eren prou bones, i hem tornat a anar a Surfers Beach. Gairebé no hi cabíem!!!. Famílies senceres, primer en feia el pare i la mare cuidava dels petits i llavors a l’inrevés; joves i no tant joves (alguns de més de 60), prims i no tan prims però tothom a surfejar la platja. Això sí tothom ben equipat, unes untades de crema del sol a sota els ulls i al nas que semblen aborígens fent alguna celebració; uns quants fins i tot amb casc i alguns fent exercicis gimnàstics abans d’entrar a l’aigua. Tot un espectacle, fins i tot hi ha com un xiringuito des d’on tens tribuna per comentar la jugada.
Hi hem passat el matí i llavors cap a la biblio a veure si podíem penjar algun post perquè us tenim ben abandonats però poder accedir a internet és tot una odissea. Ahir volíem penjar coses des del càmping, però ni pagant n’hi havia prou connexió. Hi hem deixat l’Albert i nosaltres hem anat a tornar la planxa de surf i comprar quatre coses al super i quan l’hem anat a buscar l’hem trobat allà fora ben avorrit i empipat perquè no havia pogut fer res.
Nosaltres ja intentem anar a horari australià, ja; dinem pels volts de la una, sopem allà dos quarts de vuit..... però a l’horari dels establiments públics no ens hi acabem d’acostumar. Resulta que de dotze a una tanquen per dinar i tot i que eren dos quarts de dotze ja han posat mala cara. O sigui que a la una, ben dinadets, hi hem tornat i llavors si!! I connexió ràpida, però sempre pagant ( a sobre posava que el punt d’internet està subvencionat pel govern australià!!!).
Un cop feta la feina, carretera ( solitària, àrida, vermellosa) i manta no perquè feia molta calor i el conductor s’havia d’anar refrescant i en direcció cap al Karijini NP. Un lloc que tothom ens ha dit que s’ha de visitar si vens a WA i que ja teníem planejat però que hem dubtat fins al final ja que les distàncies són tan llargues,el paisatge força monòton .... que estàvem una mica indecisos. Però com mana el nostre itinerari, a fer 394km només trobant en tot el cami una roadhouse on hem repostat gasolina( s’ha d’anar amb el dipòsit ple sempre, i totes les garrafes i ampolles plenes perquè l’aigua escasseja) i a dormir a una zona d’acampada ja preparada pels que fan el trajecte. Avui hem fet “lleno” i sort que no hem sigut els últims, 10 autocaravanes, 4WD, s..... Això si que és l’autèntic outback australià. El paisatge de l’últim tram ja era vermell, vermell, vermell, amb roquets i no tan roquets com caiguts del cel apilonats en muntanyetes que ja comencem a entendre que hi hagi un roc tan gros al mig d’Austràlia.
1 comentarios:
Familia Pous-Camps diu:
Sabem que en Joan és un home amb seny i segur que s'ha protegit les zones més exposades als raigs solars: reclamem dons la foto d'en Joan amb crema protectora sota dels ulls, el nas i sobretot a la part superior del crani.
Sense vergonya, que soms a l'estiu i a l'altre part de mon !!!!!
Publicar un comentario