Perth Time
Avui ens hem
llevat d’hora perquè teníem quilòmetres per fer. Abans d’esmorzar hem fet una última
visita a la balena, que estava al mateix lloc d’ahir. Un cop esmorzats hem
posat rumb al Nature’s Window. Per arribar-hi, hem hagut de passar 27 km d’anada i 27 de
tornada per una carretereta sense
asfaltar d’un color tirant ja a vermellós, que ha fet trontollar tota
l’autocaravana (segons ells, “just a bit
bumpy !!!”). Ha sigut una travessia pel desert. La vegetació ha anat canviat i,
tot i que sembla impossible, les tonalitats majoritàriament groguenques de les flors que ja havien començat
a florir no et feien pensar en un lloc àrid com el que estàvem. WA és un lloc
espectacular per a les flors i d’ara fins d’aquí a un mes tot floreix ni que
sigui sobre la sorra vermella.
Un cop arribats sans i estalvis,una mica
masegats i amb pols per tot arreu, s’ha de dir que ha valgut la pena, doncs
l’escenari era majestuós. Primer hem anat al Lookout des d’on hem gaudit d’una
vista general del riu Murchison i tot el seu congost. Després hem anat cap a la formació
rocallosa més curiosa que hem vist i que
realment és una finestra de la natura. Els colors del paratge ja impressionen
però també que al llit del riu hi hagi
alguns eucaliptus i vegetació ben verda. Més tard hem anat cap al Z-bend lookout on es veu com la gorja en
forma de zeta cau 150 metres sobre el
riu .
Acabada aquesta etapa del Kalbarri National Park hem anat enfilant cap al nord; una carretera recta, recta ....... i de tant en tant amb alguna pujadeta però que llavors torna a ser recta, recta.... Hi ha senyals a la carretera alertant que no t’adormis de tan monòton que és. En 200 kilòmetres no hem vist cap poble, cap casa, només zones per descansar i a l’Outlander Roadhouse, on hem de trencar cap a Shark Bay, una gasolinera, una recta d’uns 80 kilometres més i almenys 4 o 5 graus més de temperatura. Entrem ja a la zona subtropical. Hem passat de l’hivern fred de Perth a l`hivern calorós de Shark Bay i del Ningaloo Reef. Ara anem per la Northwerst Coastal Hwy cap a Shark Bay, un lloc patrimoni de la humanitat i que es caracteritza per tenir una fauna, vida marina (pots veure dugongs), una flora i uns ocells molt peculiar. Hem decidit que no arribarem fins a Denham i Monkey Mia, només fins a Shell Beach Conservation Park perquè tot és molt lluny i encara ens queda molt per fer.
A la nit hem
aprofitat per fer alguna fotografia del magnífic cel estelat que s’observa a
l’hemisfèri sud, amb molts més estels que no pas estem acostumats.
2 comentarios:
Pous-Camps diu:
Estic sorpres, de vegades tinc dificultats per convencer al ordinador que no soc un robot !!!!
Vosaltres retretant estels i nosaltres seguint les olimpiades i escoltant l'himne espanyol!
Cal dir, que malgrat no podeu penjar fotos, amb les explicacions continuem disfrutant igualment.
Amb aquesta excusa podrem quedar per veure l'album!.
Rat i Jordi
Publicar un comentario