Primeres impressions reals de Kuala Lumpur. És una ciutat de 2 contrastos
clars. Per un costat, els edificis alts i luxosos, farcits de centres
comercials, a quin més gran i luxós i tots els que hem vist (això si que és
esgotador!!!!) plens fins a vessar, especialment cap al tard, ja que obren de
10 a 10; i per l’altra el mogollon , els típics carrers bruts (hi ha poques o
cap paperera i tota la porqueria la van acumulant en algun racó) que encara estan més farcits de gent i fan difícil
que es pugui passar; hi ha un trànsit caòtic amb autobusos descarregant la gent
al mig del carrer, cotxes i taxis creuant
d’un cantó a un altre, i especialment a la zona de ChinaTown, milions
de paradetes de tot tipus, moltes de roba de “marca”, i amb la zona de mercat de carn, amb una olor
que ha marejat a algú i ha causat baixa
temporal, ja que d’entrada estaven esquarterant un xai, i una mica més endavant
escaldant els pollastres per desplomar-los , la qual cosa ha sorprès a alguns dels components
de l’equip que no ho havien vist mai, i d’altres tasques que per no marejar
ningú no comentem; i res, d’aquí als “restaurants” als quals arriba el menjar
fresc (i les olors també!!!). Parades per menjar fulles untades amb una llet i una herba seca
dins, reparadors de sabates, artesania variada,.etc.
De fet aquests tipus d’espais són una font de sorpreses constants. Hi ha parades amb tot tipus de peixos , calamars i
elements de difícil descripció suposadament procedents del mar, completament
secs, que deuen ésser per fer sopa. A
banda, en aquestes zones el Pepe Gotera i l’Otilio serien els amos, ja que és difícil trobar unes
instal·lacions tan xapusseres, des de semàfors amb els cables per fora, uns
forats a les voreres que podrien encabir un cotxet de canalla, a portes que no
tanquen ni forçant, WC que perden aigua, ...
El sistema de transport és un xou. Els autobusos ni tocar-los si és que es
vol arribar a algun lloc en un temps raonable, o sigui que hem començat amb el
monorail, i després combinat amb tren o metro, per bé que són de companyies
diferents i cada connexió que fas l’has de pagar. Hem comprat una tarja de 10
viatges cadascun i ja n’hem polit la meitat, però ens sembla que és el millor
per moure’s per aquest ciutat. El preu 10 malasian ringits per deu viatges ( 2,6 euros!!!)
Aquets matí ens hem trobat els primers catalans del viatge (2 parelles que
venien de Birmània) precisament dins de la primera mesquita que hem visitat on
ens hem hagut d’habillar adequadament
per a poder entrar. I seguidament la
nostra ruta ha consistit en una visita a la plaça de l’ Independència (Merdeka
en el seu idioma), que està tota envoltada de banderes ja que el dia 31 celebren
el 55 aniversari de la independència, i tot seguit cap a Chinatown que ja us
hem comentat. Degut al mareig temporal d’un
dels components hem separat l’equip. El primer grup ha anat al servei d’emergències,
és a dir al McDonalds, on l’aire
condicionat (aquí fa una xafogor bestial, especialment a la tarda després de
ploure , la qual cosa, com correspon, ha tornat a fer avui) un BigMac, una coca
cola freda i uns plàtans de postres (del mercat , això si) han fet el miracle de recuperar els defallits i tot seguit cap a Suria, (si si, cap a Suria, bé, cap al
centre comercial que queda sota de las torres Petrones que es diu així , tenim
la foto però no la pengem per no avorrir al personal). En aquestes, la pluja ja
ha començat a fer acte de presència, i els primers components del grup, han
esperat que parés la pluja per sortir a fer fotos. Els segons components han arribat més tard,
després de dinar en un altra mercat de
Chinatown per 1,75 € cadascun, però com
que han vingut massa tard , ja tornava a ploure, s’han mullat i han hagut de
tocar retirada cap a l’hotel, a la nostra planta 17, que malgrat està molt
amunt té un problema d’insonorització important (visca el Pepe Gotera i l’Otilio),
ja que a la planta 5ena, al costat de la piscina, hi ha les torres de
refrigeració del centre comercial que hi ha a sota, i els ventiladors no s’han parat
fins les 6 del matí (no sabem què deuen fer) i des de l’habitació semblava que
estéssim encara volant. Això si, a les 6 ens han cridat a resar des d’alguna
mesquita...i l’accés des de la planta baixa fins a la 5a on canviem d’ascensors
és una altra odissea, ja que dels 2 només en funciona un, i està ple de gent
que vol pujar o baixar, amb cues considerables, però com que les portes no
tenen sensors, es tanquen molt ràpidament
i si no hi ha algú que mantingui apretat
el botó de OPEN, t’enganxa (podria servir de sistema d’aprimament). Total, ja
encendrem una mica d’encens a Buda perquè no caiguem a cap forat o ens escanyi
l’ascensor...
En resum, massa calor, massa botiga i massa gent pel nostre gust però tot
és una experiència.
Respostes a alguns comentaris:
Núria, abans de
res, a Perth la biblio, a banda de 4 plantes i internet gratis, també te una
cafeteria més que complerta. O sigui que a veure si l’exemple s’estén...
Ha de fer molta
calor perquè la Isabel tanqui la platja!!!
Maria i Joan , Rat
i Jordi, ens ha semblat veure en Guere del creuer, que era de per aquí. I és
veritat aviat ja podrem fer una guia de viatge.
Joan (et contesta la Carme): Hi havia
llocs que si que es veia que feien els massatges als peus però a d’altres et
deien puja, puja... però no s'ha pogut despistar. Marta: això és
millor que Igualada!!
Gisela i nenes
aquí farieu servir més maletes que al US.
Marike: gracies
per l’oferiment, ho tindrem en compte quan hi hagi una baixa.
PD: Hem penjat alguna foto més de dies anteriors.
Perth Time
