RSS

KUALA LUMPUR V


Avui és el nostre últim dia de viatge i tens com una sensació agredolça. Per un cantó tens ganes de tornar per veure els de casa... però per l’altre penses que ja s’acaben les vacances i  de viatjar a nosaltres no se’ns acaben mai les ganes!!! De tota manera som uns afortunats perquè hem pogut tornar a viatjar tots junts i conèixer altres racons de món i altres persones i cultures diferents que ens continuen enriquint.
Per ser l’últim dia avui ho havíem previst light però encara hem hagut de córrer. Hem tornat cap a Chinatown per visitar uns temples que no havíem vist i després un temple hindú que hi havia per allà la zona. Després de comprar unes quantes coses de record sense deixar de regatejar que aqui en aquesta zona és bàsic hem anat a dinar a un centre comercial on hi ha menjar per a tots els gustos. Des de menjar japonès, xinès, malasi, cantonès, tailandès, de Hong Kong.... i de no sabem quants països més de per aquí en Joan i la Laura s’han decantat pel sushi, l’Albert pel vegetarià i jo he anat a comprar un Big Mac al Macdonald’s perquè al menys el meu estómac ho tolera i val més no fer gaires innovacions.
En aquests moments estem a l’aeroport esperant agafar el vol cap a Doha. Acabem de facturar i haurieu de veure l’ambient. A ambdós costats nostres facturant també dos qatarians amb quatre dones cadacun vestides totes de negre i tapades gairebé totalment. Ja ens hi comencem a acostumar perquè aquests dies mira que n’hem vist i dins la negror hi ha diferències: n’hem vist amb tros de roba negre que també tapa la part central que uneix nas i front, n’hi ha que porten con una màscara de roba dels vestit de ballet amb uns acabaments que sembla el carnaval, n’hi ha que porten doble mocador del cap i un d’ells amb acabat daurats.... això si els bolsos, les sabates que porten són o Louis Vuitton, Gucci...., totes amb Iphone i tablets Samsung de totes mides i porten una quantitat de maletes impressionant. avui n’he vist una al McDonald’s i he pogut comprovar com mengen: tenen una entrada en un costat i obren una mica el mocador i au a menjar!!!
Els centres comercials n’estaven plens sobretot cap al vespre, això si els homes davant i elles darrera.  El que diu la Laura que no entén com encara  no s’ha rebel.lat. Abans d’ahir la Laura va fer un intent de banyar-se a la piscina però va desistir al veure que les úniques noies que es banyaven anaven tapades del cap fins als peus, si,si, pantalons llargs negres, samarreta i el vel a sobre!!!!
Segons ens ha dit el taxista vénen molts turistes de Qatar, Kuwait, Aràbia Saudi, Iemen......perque aquí hi ha molt més bon clima i molta varietat de coses a fer (deu ser de diferents centres comercials), que no marxen de la ciutat i que molts i tot han comprat pisos per quan vénen ) a vegades un cap de setmana, o una setmana...) com aquell qui va al Pirineu.
A l'aeroport hi ha fins i tot espais amb selva tropical, llocs amb ipads que pots fer servir i un espai amb sillons i sofàs amb teles gegants i accés a internet.

Moltes gràcies a tots per seguir-nos, aquest any hem batut el rècord!!, pels comentaris que ens heu fet, que ens animen molt i és el primer que llegim quan tenim internet, que sempre ens acosten a casa.
FINS LA PROPERA!!!!
Joan, Carme, Albert i Laura

25 Agost de 2012

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

KUALA LUMPUR - PELABUHAN KLANG




Diuen que per conèixer un país cal sortir de les ciutats i això és el que hem fet avui. Pel matí hem agafat el tren fins al final, al port Pelabuhan Klang al qual s’arriba després de 1,5 h de bon tren, que permet veure clarament que Kuala Lumpur està construïda al mig de la selva i allà on hi ha un trosset , amb la pluja de cada tarda, no paren  de créixer plantes de totes mides.
El paisatge  fins al port no és cap meravella però dóna idea de com són els pobles fora la ciutat, i especialment el de Pelabuhan Klang, amb una xafogor molt alta, un carrer ple de botigues  a diferents nivells on  no hi compra ningú perquè aquí no hi ha turistes, un port industrial molt gran i un de local amb barquetes per anar a les illes que en Joan no agafaria ni regalat. I si els carres de Kuala són per vigilar, els d’aquest poble s’empassarien una vaca sense que ningú se n’adonés....tot són forats inesperats. A sobre l’Albert ha volgut dinar però ningú parlava anglès i no hi ha hagut manera d’entendre´s, o sigui que cap a Kuala Lumpur.
El tren, però, és una mostra clara de les diferents ètnies que composen aquest país i tractament sexista. Hi ha vagons que només són per a dones.
Un  cop refets, nova visita a una mesquita, en aquest cas la Mesquita Nacional, que ja és molt gran i nova i que tancaven a les 16 h per oració, però com que ja érem dins , l’hem pogut visitar sense problemes i a sobre la Carme ha conegut un autòcton  que l’ha convidat al casament que s’anava a fer  i fins i tot l’hi ha presentat tota la família. No ens direu que no ens integrem !!!!.
Total que un cop feta la visita i davant l’amenaça de pluja i l’asfixiant xafogor, hem decidit tocar retirada a l’hotel on el menys estem fresquets...

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

KUALA LUMPUR III



Ahir al vespre repàs dels restaurants de carrer que tenim a prop i compra d’una fruita tropical (a veure que saps que és segons la foto)
Quan ens hem llevat ja feia calor. Aquí tant és que faci sol, estigui núvol, plogui, sigui d’hora o tard, sues sempre. Hem vist gent que porta una tovalloleta a l’esquena a sota el jersei per la suor.
Avui tocava les Batu Caves. Són tot de coves i temples de pedra calissa que hi ha als afores de KL i que són un dels llocs hindús més importants de culte fora de l’India. Per arribar-hi has de pujar 272 graons. A fora hi ha l` estàtua més alta del món del déu Hindú Murugan ,42.7 m.
Hem tingut molta sort perquè quan h hem arribat s’estava celebrant un casament i hem pogut veure com celebren aquests actes altres cultures.
Després de les coves cap a Little India, un barri de KL on hi viu una gran part dels hindús de la ciutat  on també hem vist tot de coses curioses de la seva cultura i manera de fer, com els rams de flors que preparen pels casaments i gran quantitat de braçalets i collarets i ornamentacions . Aquesta part és molt més ampla i molt més neta (hi ha moltes papereres) , amb alguna xapussa per no perdre el costum, i també  hi construeixen molts edificis supers alts i moderns que fan que resulti un contrast important.
El que ens sorprèn més és la gran de gran quantitat de cultures i nacionalitats que veiem, perquè a part dels que hi viuen aqui hi ve a comprar mitja part del sudest asiàtic i orient mitjà. Hem vist gent de Bahrein, Qatar, Aràbia Saudi, Korea, Hong Kong, Xina.....
 I a un quart de sis cap a casa perquè ja no aguantàvem més la xafagor; ara una dutxa i/o remullada a la piscina, a descansar una estona, posar al dia el bloc, menjar una estona i en comptes d’anar a prendre la fresca al carrer farem com els locals ens n’anirem a refrescar una estona a un altre centre comercial.



  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

KUALA LUMPUR II


Primeres impressions reals de Kuala Lumpur. És una ciutat de 2 contrastos clars. Per un costat, els edificis alts i luxosos, farcits de centres comercials, a quin més gran i luxós i tots els que hem vist (això si que és esgotador!!!!) plens fins a vessar, especialment cap al tard, ja que obren de 10 a 10; i per l’altra el mogollon , els típics carrers bruts (hi ha poques o cap paperera i tota la porqueria la van acumulant en algun racó)  que encara estan més farcits de gent i fan difícil que es pugui passar; hi ha un trànsit caòtic amb autobusos descarregant la gent al mig del carrer, cotxes i taxis  creuant  d’un cantó a un  altre,  i especialment a la zona de ChinaTown, milions de paradetes de tot tipus, moltes de roba de “marca”,  i amb la zona de mercat de carn, amb una olor que ha marejat  a algú i ha causat baixa temporal, ja que d’entrada estaven esquarterant un xai, i una mica més endavant escaldant els pollastres per desplomar-los ,  la qual cosa ha sorprès a alguns dels components de l’equip que no ho havien vist mai, i d’altres tasques que per no marejar ningú no comentem; i res, d’aquí als “restaurants” als quals arriba el menjar fresc (i les olors també!!!). Parades  per menjar  fulles untades amb una llet i una herba seca dins, reparadors de sabates, artesania variada,.etc.
De fet aquests tipus d’espais són una font de sorpreses constants. Hi ha  parades amb tot tipus de peixos , calamars i elements de difícil descripció suposadament procedents del mar, completament secs, que deuen ésser  per fer sopa. A banda, en aquestes zones el Pepe Gotera i l’Otilio  serien els amos, ja que és difícil trobar unes instal·lacions tan xapusseres, des de semàfors amb els cables per fora, uns forats a les voreres que podrien encabir un cotxet de canalla, a portes que no tanquen ni forçant, WC que perden aigua, ...
El sistema de transport és un xou. Els autobusos ni tocar-los si és que es vol arribar a algun lloc en un temps raonable, o sigui que hem començat amb el monorail, i després combinat amb tren o metro, per bé que són de companyies diferents i cada connexió que fas l’has de pagar. Hem comprat una tarja de 10 viatges cadascun i ja n’hem polit la meitat, però ens sembla que és el millor per moure’s per aquest ciutat. El preu 10 malasian ringits  per deu viatges ( 2,6 euros!!!)
Aquets matí ens hem trobat els primers catalans del viatge (2 parelles que venien de Birmània) precisament dins de la primera mesquita que hem visitat on ens hem  hagut d’habillar adequadament per a poder entrar.  I seguidament la nostra ruta ha consistit en una visita a la plaça de l’ Independència (Merdeka en el seu idioma), que està tota envoltada de banderes ja que el dia 31 celebren el 55 aniversari de la independència, i tot seguit cap a Chinatown que ja us hem comentat. Degut al mareig temporal  d’un dels components hem separat l’equip. El primer grup ha anat al servei d’emergències, és  a dir al McDonalds, on l’aire condicionat (aquí fa una xafogor bestial, especialment a la tarda després de ploure , la qual cosa, com correspon, ha tornat a fer avui) un BigMac, una coca cola freda i uns plàtans de postres (del mercat , això si)  han fet el miracle  de recuperar els defallits i tot seguit  cap a Suria, (si si, cap a Suria, bé, cap al centre comercial que queda sota de las torres Petrones que es diu així , tenim la foto però no la pengem per no avorrir al personal). En aquestes, la pluja ja ha començat a fer acte de presència, i els primers components del grup, han esperat que parés la pluja per sortir a fer fotos.  Els segons components han arribat més tard, després de dinar  en un altra mercat de Chinatown per 1,75 € cadascun,  però com que han vingut massa tard , ja tornava a ploure, s’han mullat i han hagut de tocar retirada cap a l’hotel, a la nostra planta 17, que malgrat està molt amunt té un problema d’insonorització important (visca el Pepe Gotera i l’Otilio), ja que a la planta 5ena, al costat de la piscina, hi ha les torres de refrigeració del centre comercial que hi ha a sota, i els ventiladors no s’han parat fins les 6 del matí (no sabem què deuen fer) i des de l’habitació semblava que estéssim encara volant. Això si, a les 6 ens han cridat a resar des d’alguna mesquita...i l’accés des de la planta baixa fins a la 5a on canviem d’ascensors és una altra odissea, ja que dels 2 només en funciona un, i està ple de gent que vol pujar o baixar, amb cues considerables, però com que les portes no tenen sensors,  es tanquen molt ràpidament i si no hi ha algú  que mantingui apretat el botó de OPEN, t’enganxa (podria servir de sistema d’aprimament). Total, ja encendrem una mica d’encens a Buda perquè no caiguem a cap forat o ens escanyi l’ascensor...
En resum, massa calor, massa botiga i massa gent pel nostre gust però tot és una experiència.
Respostes a alguns comentaris:
Núria, abans de res, a Perth la biblio, a banda de 4 plantes i internet gratis, també te una cafeteria més que complerta. O sigui que a veure si l’exemple s’estén...
Ha de fer molta calor perquè la Isabel tanqui la platja!!!
Maria i Joan , Rat i Jordi, ens ha semblat veure en Guere del creuer, que era de per aquí. I és veritat aviat ja podrem fer una guia de viatge.
Joan (et contesta la Carme): Hi havia llocs que si que es veia que feien els massatges als peus però a d’altres et deien puja, puja... però no s'ha pogut despistar. Marta: això és millor que Igualada!!
Gisela i nenes aquí farieu servir més maletes que al US.
Marike: gracies per l’oferiment, ho tindrem en compte quan hi hagi una baixa.

PD: Hem penjat alguna foto més de dies anteriors.




  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

PERTH - KUALA LUMPUR







Ja som a Malàisia. Avui al matí ens hem llevat a les 3,30 am i cap a l’aeroport. Després de  sis hores de vol i sense canviar de franja horària hem arribat a l’aeroport de KL. Sort que  ja ho teniem una mica controlat de l’anada perquè el transport de l’aeroport a la ciutat, uns 60km, pot ser una mica caòtic ja tothom t’intenta literalment portar-te cap al seu taxi, i amb la xafogor que fa et pots deixar enredar. O sigui, que hem anat a uns mostradors oficials que et proporcionen el taxi a un preu fixat  i cap a buscar el taxista!! El que ens havia de portar segons el torn, estava fumant  i ha dit al que s’encarregava d’anar distribuint la gent que no el molestessin, i ens ha tocat un avi que estava llegint el diari  tranquil.lament i que quan l’hi hem dit on anàvem no sabia pas on era i ens hem quedat de pedra perquè una de dues o els apartaments que haviem llogat estaven perduts o eren un antro o aquest avi substituïa al seu fill. Però hem arribat bé, els apartaments són al centre i estan molt bé, tenen piscina i una estàtua de Buda al jardí amb una espelma encesa i encens per cremar, per començar-nos a ambientar en la nostra primera visita a un país asiàtic.
La primera temptativa de sortir ha estat frustrada per la forta pluja i hem hagut de recular tot i que pel camí ens han intentat de vendre cinquanta paraigües o aturar-te per fer-te massatges als peus o  a les cames ( en 100 metres hi ha 14 llocs de massatge).
La segona expedició l’hem dividit dos i dos; uns al centre comercial de sota els apartaments i els altres a donar un vol per veure l’ambient. Hem anat a parar a un carrer on tot són parades de menjar i fruita algunes obertes 24 hores i per fer els honor a la iaia hem comprat els primers trossos de mango. Volíem comprar arròs però el paquet de 10 kilos per quatre dies ens ha semblat excessiu!!
El contrast d’Austràlia a aquí és brutal, passes del relax total a una ciutat on tot són botigues, edificis molt alts, i molta gent que t’aborda per tot arreu i almenys per mi, la Carme, és massa agobiant.  Provarem demà a veure què passa.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS